Teatre-fi-de-curs

Un fi de curs per al record

El dissabte passat la UMM fusionà totes les disciplines de l’escola en una mateixa obra, “Històries del meu poble”, per a tancar el curs 2017-2018 amb el millor sabor de boca.

Des de l’època romana, passant pels segles de dominació musulmana, la seua expulsió i posterior repoblació de mallorquins i genovesos, Miramar és un poble amb història. I així ho representaren els alumnes de l’escola de música i arts el dissabte passat en l’audició teatralitzada de final de curs.

En “La història del meu poble”, una obra escrita i dirigida per l’artista M.J. Gonga, professora de l’escola i componen de Pluja Teatre, es fusionaren totes les disciplines impartides a la Unió Musical Milamarina: solfeig, cor, flauta, saxo, piano, clarinet, vent metall i percussió amb la música de la banda gran, sota la direcció de Filibert Mira, i el teatre. Partint de la rondalla d’Enric Valor, “El llenyater de Fortaleny”, com a fil conductor, i diferents fets verídics estrets dels llibres escrits sobre el’municipi –“Miramar l’espai viscut” de Gabriel García Frasquet i “Miramar, història pròxima” de Jesús Alonso, l’autora conta una particular història de Miramar acompanyada per la música en directe.

Tota l’obra ronda a Capellino (interpretat per Ximo Romero), un home que gràcies a la seua astúcia va aconseguir viure durant el pas del temps sense abandonar el poble, des de l’època dels romans, fins als moriscos i la seua l’expulsió, on tota la seua família juntament amb veïns i amics va emigrar, deixant “Ben Miramar” despoblada.

“Tota la part històrica és verídica, ja que durant l’expulsió Miramar es va quedar sense gent i van haver de vindre mallorquins i genovesos a poblar les terres”, assegura Gongui.

Entre les obres musicals que es pogueren escoltar destaca l’himne de Miramar, obra de Filibert Mira i Xavier Llop, que conta precisament l’arribada d’aquestes dues poblacions i com es refundà el poble. Un moment molt emotiu per a tots els miramarins presents a l’auditori, ja que des de feia quasi una dècada no s’escoltava aquesta obra cantada i interpretada pels nostres músics.

A partir d’aquest moment Capellino conviu amb els nou vinguts, fins que comencen a sorgir els primers conflictes de terres entre Bellreguard i Miramar, propietat de la duquessa de Gandia Maria Enríquez. Un conflicte que va començar el “2 de novembre de 1740 i no va acabar fins al 16 de desembre de 1832″. Com compta aquesta història, van haver de passar 91 anys per a les dues parts arribaren a un acord. A més, una de les anècdotes que molts dels assistents recorden haver escoltat més d’una vegada és la que parla d’una traca: “es conta que un grup de gent de Piles vingué a Miramar i furtà una traca de les festes del poble”, comenta l’artista, que puntualitza que “es tracta d’una història verídica dels anys 40 que he escoltat moltes vegades a la gent major”.

Les emocions i sentiments es palpaven en l’ambient. Al pati de butaques de la sala mares, pares i familiars veien com menuts i grans gaudien fent allò que més els agrada, música i teatre. I en l’escenari i fossa de músics es respirava el nerviosisme d’una actuació única. Representar la història del nostre poble.

En acabar, els besos i les abrasades passaren desapercebuts pel públic, no formaven part de l’actuació, però simbolitzaven l’estima pels amics, familiars i coneguts que comparteixen molt més que una terra, un poble. Miramar.

Foto: Salva Gregori



Publicado en Concert, Escola de Música, Miramar, Teatre, Unió Musical Milamarina.